domingo, 14 de mayo de 2017

De Joan Damascè i la Matèria...

No adoro la matèria, adoro al Creador de la matèria que va esdevenir matèria per amor meu, que va voler pendre morada material, que va aconseguir la meva Salvació a través d'ella.
Per tot això, saludo a tota la matèria restant amb reverència.

Joan Damascè
Correcte.
El gnosticisme considerava allò material -la materia- quelcom inherentment pervers, de manera que negaven per una banda que el Totpoderós l'hagués creat -va ser el Demiürg- així com l'encarnació d'un aspecte de Déu -la Seva Paraula- en carn humana.

Un cop entès això, un s'explica la defensa de Sant Joan Damascè.

Thomas B. Thayer sobre la Doctrina de l'Infern

És impossible que ningú, amb un cor humà en ell, pugui realment creure en aquesta dctrina Infern i càstig etern], amb tots els horrors que comporta, amb totes les acusacions que porta contra la Saviesa i Bondat divines, sense sentir aquesta càrrega terrible sobre la seva ànima, una sobre la qual un voldria de bon grat ésser deslliurat.

Hi ha moltes ments buides, molts horribles xerraires que no troben poca dificultat en creure-hi, que són ràpids a denunciar el més petit dubte al respecte com a impietat i manca de fe.

Hi ha petits ministres, que són ràpids a aclarir tots els problemes morals i arguments de l'Escriptura, que no tenen cap mena de vergonya, ni troben cap problema al respecte aquest assumpte.

Però sé que el millor i més fort entre els ceients mai no han tractat el tema d'aquesta manera. Aquells que han escodrinyat les Escriptures de la manera més pacient i profunda possible, que són distingits pel seu aprenentatge i pietat, confessen que, es miri de la manera que es miri, és una cosa terrible, i porta a l'angoixa de la ment, la tristesa de cor i a preguntes doloroses que mai no poden ser respostes.

Pot suposar algú per un moment que una doctrina, que produeix tal terror mental i angoixa com aquesta, pot venir d'aquell que va dir tendre i compassivament 'Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera...?

A més, ell expressament diu que va ser enviat 'a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits'.
Thomas B. Thayer, The Origin and History of the Doctrine of Endless Punishment (1855)
Si el germà tenia en ment un Infern tipus La Divina Comèdia, amb foc i grans patiments, estic d'acord.
L'Infern no hi té res a veure.

És quelcom molt pitjor...

Pregària de Sant Anselm de Canterbury

Oh Déu meu, ensenya al meu cor com buscar-te,

On i com puc trobar-te,

Ets el meu Déu, i ets el meu Tot, i mai t'he vist.

Tu em vas fer i m'has fet de nou,

Vas conferir en mi tot allò bo que en tinc,

I malgrat això encara no et conec,

No he fet allò pel qual vaig ser creat,

Ensenyam a buscar-te.

No et puc buscar llevat que m'ensenyis,

O trobar-te llevat que et mostris a mi.

Deixa'm buscar-te en el meu desig, deixa'm destjar-te en la meva recerca.

Deixa'm trobar-te en estimar-te, deixa'm estimar-te fins que et trobi...

Amen.

Pregària de St. Anselm of Canterbury

De que Si Va Callar Serà per Alguna Cosa...

Fer teologia al voltant dels silencis de Jesús és ocupar el seu lloc, en parlar allà on la Paraula va callar...
Hush, hush...

sábado, 13 de mayo de 2017

De que Ara És l'Hora On a Qualsevol Lloc...

21 Jesús li diu:
--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem
.
Joan 4:21
Al llarg del quart capítol, Joan ens ensenya que la Llei va venir a través de Moisès, però la Gràcia i la Veritat a través de Jesucrist.
Context per entendre el punt.

Al segon capítol, a les noces de Canaan, Jesús havia transformat l'aigua de la purificació en vi de celebració i implícitament presentat el seu cos com en Nou Temple; al tercer es troba amb un mestre d'Israel incapaç d'entendre les Escriptures, i al quart ens trobem a Jesús sobrepassant els límits físics d'Israel, recorrent la terra hostil de Samària, revelant a una estrangera que ell és més gran que el Patriarca Jacob.

El contrast amb l'escena anterior és brutal.
Mentre que Nicodemus no enten res del que Jesús explica, la samaritana sí, tot testificant als seus.
Nicodemus troba al Senyor per la nit, la samaritana durant el dia.
Un és incapaç d'entendre la Llum i roman en la foscor; l'altre és de la Llum i il·lumina als demés.

Però és interessant la qüestió plantejada per la dona sobre el Temple de Gerizim.
Dos segles abans de Jesús el Temple havia sigut destruït.
Així i tot, els samaritans continuaven peregrinant al mateix lloc, per tal d'adorar Déu.
La dona planteja un assumpte purament teològic: Els jueus diuen que a Jerusalem i nosaltres a Gerizim, quin és el lloc correcte per tal de trobar-se/adorar Elohim?

Ni en aquest lloc ni a Jerusalem és el lloc on podeu trobar Déu, sinò a través meu, diu Jesús.

No més rituals de purificació perquè el Nou Temple és l'Espòs de les Noces de l'Anyell.

Cert, un temple no és altre cosa que l'espai on allò físic i allò espiritual convergeixen.
Unes noces no són altre cosa que la Unió de dues realitats per formar una de sola.

Les Noces de l'Anyell simbolitzen la re-Unió de Déu amb l'home, separats per culpa de la Maldat del darrer, d'aquí la transformació de l'aigua dels rituals de purificació -en Jesús les nostres ànimes són purificades- pel vi de la celebració -Goig-.

En Jesús, l'home torna de l'exili del món com a Temple, com a lloc destinat per Déu per ser l'espai de confluència entre Ell i les Seves criatures.

No es tracta d'un aquí o d'un allà, sinò d'un retrobament en l'Esperit, accedint al Nou Temple per tal de retrobar-se amb Déu.

Així doncs, és cert el que sostenen molts germans protestants quan, tot esgrimint aquest passatge, sostenen que no cal centrar-se en la cerimonialitat de les liturgies?
Ni cert ni fals, Jesús no parla d'això en aquest passatge.

El Senyor diu que tant Jerusalem com Gerizim serien obsolets "a l'hora".
L'hora a la Paraula generalment parla de la mort i la ressurrecció de Jesús, perquè a través d'elles, el Senyor va canviar l'ordre liturgic de les coses de Déu, la manera com adreçar-se, com adorar-lo, com relacionar-se amb Ell.

La ressurrecció de Jesús elimina la necessitat d'espais sagrats perquè el Temple de Déu és ara una persona, i a diferència dels temples de pedra, amb una persona et pots reunir a qualsevol lloc...
D'ara en endavant, diu Jesús, per tal que es puguin reunir Déu i l'home, l'espai no serà cap problema.
El problema simplement serà la voluntat del darrer...

domingo, 7 de mayo de 2017

Pregunta...

No és qui jutja la 'vertadera església' pels aspectes cerimonials algú encara pre-cristià, en basar la seva pressumpció en allò extern?

De Cursos i Edificacions...

Crec que la majoria de cursos de 'Història del Cristianisme' perden el punt.

La majoria d'ells tracten sobre disputes, cismes i guerres entre nosaltres.
Però si tot ha de fer-se per a edificació, què en treiem de tot això?
No m'enteneu malament, no estic dient de tapar sota la catifa les nostres vergonyes, parlo d'altre cosa.

Fixeu-vos, crec que els cursos haurien de tractar dels actes i mostres d'amor més rellevants i significatius fets per cristians al llarg de la història.
Això ens faria més humils i esperonaria la majoria de nosaltres a seguir el seu exemple.

Però saber com es van matar una colla contra una altre...?
Vinga home.

De que Reconéixer la Paraula com a Autoritativa No Vol Dir Res...

16 Així ho explica en totes les cartes on parla d'aquestes coses.
En elles hi ha punts difícils d'entendre, que la gent ignorant i poc instruïda tergiversa, com fa també amb la resta de les Escriptures, per a la seva pròpia perdició.

1 Pere 3:16
Observació.
Els que descriu Pere com gent ignorant i poc instruïda els quals són una colla de tergiversadors que no pertanyen al Poble de Déu, reconeixien com a normatives i donaven autoritat espiritual a les mateixes Escriptures que Pau.

Qui tingui enteniment, entengui.

lunes, 1 de mayo de 2017

De la Proximitat del l'Home en la Creu...

Són comprensibles les mirades de compassió del cristià quan és devant la creu, però en certa mesura crec que es perd part del punt de la mateixa.

És dir, el cos ferit i matxucat de Jesús no reposa en una creu per tal de despertar compassió en nosaltres, sinó per manifestar a Déu.
L'últim que un espera d'un Déu Omnipotent i Totpoderós és que sigui representat per un home feble, menyspreat, ferit, sangnant, agonitzant, espremut en dolor...

Déu exposa la creu com a icona, per tal que poguem canviar la nostra imatge de Déu i poguem veure'l amb justa proximitat.
L'Omnipotent i Totpoderós impressiona i s'amaga darrera un mur de distant Majestuositat.

L'home ferit, injustament tractat, mensytingut per tots, incomprès per tothom i moribund ens és tan proper que l'accés a Déu s'aplana.

I crec que en part Jesús també vol dir això quan diu que és el Camí a Déu.