La Comunitat dels Ferits...

Li demano a un amic per què es congrega on es congrega, és a la quinta forca i és força petitoneta.

Em diu, Feia temps que buscava una església perquè la meva vida espiritual era un fàstic.
Ara amunt ara avall i torna avall un altre cop.
Provava en una església i res, i en aquella altra i tampoc.
No sé per què però no em trobava a gust enlloc i estava molt depre.
Però quan vaig entrar a la meva, a la que vaig ara, no em van rebre amb els somriures típics de la gent que saben que són al Camí correcte, amb la confiança dels que se saben guanyadors.
Tothom a l'església es movia amb molt de 'cuidadu', i parlava tal com només els que se saben autèntics pecadors parlen.
No em vaig sentir jutjat ni fracassat, sinò absolutament segur amb ells.

Touché.
No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils...

De Dominis i Dominats...

12 Alguns diuen: «Tot m'és permès.» Però sapigueu que no tot convé.
«Tot m'és permès», però jo no m'he de deixar dominar per res.
1 Corintis 6:12

Aquesta és la lògica que veig en aquest versicle:
Si Jesús és Senyor -si és el Senyor de la meva vida- com puc deixar que altre cosa em domini?

46 »Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic?
Lucas 6:46

Per què dic a Jesús Senyor si no faig el que diu, per què li dic Senyor si s'ensenyoreixen de mi un ventall inacabable de coses?
Si a un pais només pot haver una legal·litat, com pot trobar-se una persona sota més d'una una llei?
I la nostra és la llei de Crist.

Ara, mentiria si digués que el domini que impera en mi és el del Senyor.

Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort? Qui m'alliberarà de mi mateix...?
Dono gràces a Jesús mitjançant l'Esperit de Déu.

Del Perdó de Pecats com a Previ al Retorn Final de l''Exili

Al llarg de la història, els Evangelis es llegien tot separant entre allò històric i allò teològic.

Jesús va morir perquè va posar en dubte la autoritat de la casta sacerdotal, perquè els romans creien que era un rebel en potència, perquè cap dels seus deixebles el va defensar, perquè va ser traït, perquè... diuen uns.
D'altres en canvi diuen que Jesús va morir perquè com a Anyell de Déu profetitzat, el Pur havia de morir pels impurs, per tal d'acostar a aquests a la Santedat del Pur.

Tots aquests arguments són certs, i gens excloents.

Potser per entendre millor què i per què va passar el que va passar hauríem d'enquadrar-ho tot en un context narratiu més ample.
Des del punt de vista bíblic, la història de la humanitat segueix el fil narratiu de Creació, Propòsit, caiguda, Anunci de restauració, Israel, exili...

L'objectiu de l'expiació, el sacrifici de l'Anyell és el perdó de pecats, és cert, però l'expiació no és un fi en sí mateix.
Som perdonats no pas per gaudir de la llibertat que comporta saber-se perdonat, som perdonats per tal que poder recuperar el nostre rol de reis i sacerdots de Déu, és dir, per poder asolir el Propòsit primer de Déu vers l'home: Un ésser que fos la Seva imatge a la Seva Creació.

Amb la seva mort i ressurrecció, Jesús no es va limitar a rescatar a alguns del món.
Ans el contrari, amb la seva mort i ressurrecció, Jesús va canviar el món, és dir, el va encarrilar al camí del retorn de l'Exili que havia sigut causat per l'entrada del pecat a una Creació cridada a ser morada del Sant.

El Regne/Govern de Déu és aquí, creixent com un llevat fins el Dia del Retorn de l'Exili Final.

De que el Cristià És la Norma i la Força de Déu en el Cor de l'Home...

9 Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist.
Romans 8:9

La singularitat del nou codi cristià que Pau presentava al món era que l'arrel de tot depenia de Déu.
No per ser autor intel·lectual del mateix, sinò per ser la Força sense la qual no és possible la realització de la norma moral.

Jesús no ens parla d'una sèrie de normes ètques que cadascú pot dur a terme si s'esforça:
el Senyor ens entrega una moral irrrealitzable si no ens entrega al mateix temps l'Esperit de Déu.
Els nous creients han sigut alliberats de l'esclavitut del pecat i han rebut el Poder de Déu, és per això que Pau no els crida només a pensar de manera diferent.
Els crida a viure de manera diferent...

De Divorcis i Visibilitzacions...

8 Jesús els respon:
--Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor.
Però al principi no era pas així.
Mateu 19:8

El rebuig que Jesús sent vers el divorci rau en part en el propòsit que va tenir Déu en crear l'home i dona: La seva complementació i el fruit d'aquesta és l'únic que pot re-Presentar Déu a la Creació.

La complexitat de Déu fa que la Seva imatge no pugui caure en un sol esser -Adam- sinò en dos -Adam i Eva- (i quan és possible, la seva descendència...).
Si vols veure a Déu, mira a una familia (ben avinguda).

La relació sorgida d'un pacte/compromís d'unió lliure entre dos té entre d'altres funcions la de visibilitzar al Déu Invisible.
D'aquí l'abans mencionat rebuig.
La unió home/dona és sagrada per aquesta raó: ens mostra al Déu tres cops Sagrat.

Stanley Hauerwas dona en el clau quan diu que si en aquest passatge creiem haver trobat una justificació pel divorci, no hem entès res...

La nostra maldat de cor fa que la separació, el divorci sigui un mal menor.
Però al capdavall, un mal menor no deixa de ser un mal...

De Thomas Worden i Jesús el Nostre Boc Expiatori

"Hi havia també un boc que era pres pel sacerdot, sobre el cap del qual posava les seves mans i feia pública confessió a Déu dels pecats del poble; Un cop fet, el sacerdot transferia els pecats del poble sobre el cap del boc.

Llavors el boc era expulsat al desert per no tornar mai més (Levitic 16:7-9, 21, 22).

Aquest tipus, igual que la resta, exposa la meravellosa Gràcia de Déu en Jesús per als pecadors, el qual ha preparat un boc expiatori per ells, per tal de portar el pecats dels homes pecadors sobre el Cap, el qual és Crist, l'unigènit.

Oh, això és un amor meravellós, i diu l'Esperit, 'Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna'.

Mira a Crist, el boc expiatori, ell porta tots els pecats del seu poble, els quals són confessats i transferits sobre el cap de Jesús (Isaíes 53:6, 1 Pere 2:24).

D'aquesta manera són convertits en els seus pecats, no els nostres, i ell els ha portat amb ell al desert de l'Oblit, on no tornaran a la ment mai més; 'Ja no caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè des del més petit fins al més gran, tots em coneixeran.
Perdonaré la seva culpa, no em recordaré més del seu pecat.
Ho dic jo, el Senyor', (Jeremies 31:34).

Crist portarà tota la culpa i el pecat que va caure sobre ell al desert, i estem segurs que sigui quan sigui que Jesús torni, ho farà 'per salvar els qui viuen esperant-lo'.
Thomas Worden, The Types Unveiled, capítol 40

De que No Obeïm Per Nosaltres Mateixos...

[...] i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Filipencs 2:8

Jeús es va fer obedient fins la mort, no per guanyar la seva pròpia Justicia devant de Déu, sinò per fer-nos Justos a nosaltres els seus deixebles.

Com el Segon Adam, la Justicia -obediència- de Jesús va satisfer la demanda de Puresa absoluta que Adam no va poder assolir al Pacte d'obres, i el guany per rebre el nostre càstig no va ser per ell sinò per nosaltres els seus deixebles.

D'aquesta manera, la nostra obediència no té el propòsit d'obtenir un tipus de justicia devant Déu -recuperar la puresa perduda amb els nostres pecats- perquè Jesús el nostre Summe Sacerdot la va aconseguir per nosaltres els seus deixebles.

La nostra obediencia per tant no busca superar 'una prova' posada arterament per una mena de Demiurg perquè Jesús va passar la prova d'una vida d'absoluta obediencia per nosaltres els seus deixebles.

La nostra obediència no és per nosaltres sinò motivada pel pur agraïment i oferta en humilitat, de la mateixa manera que la obediència de Jesús no va ser per ell sinò per nosaltres el seus deixebles.

La Justificació de Déu per Gràcia a través de la fe/confiança en l'obra de Déu en Jesús anul·la la obediència egocèntrica que busca el propi guany, que treballa i s'esforça per treure un profit personal -la Salvació- perquè Jesús en morir en lloc nostre va aconseguir la Salvació per nosaltres els seus deixebles.

Un cop més, la obediència de Jesús no era per sí mateix sinò per nosaltres els seus deixebles.

Així doncs, si cap deixeble es troba per sobre del seu Mestre, la nostra obediència no ha de ser per nosaltres mateixos sinò per benefici dels demés, oferta en agraiment a Déu pel regal de la Gràcia en Jesús el Senyor, germà i Mestre de nosaltres els seus deixebles.

Ens Quedem Mirant el Dit...

Per molt que una reunió vagi aparentment bé, i tothom asseguri que va sortir molt edificat, penedit i revifat en les coses de Jesús, un sap que va anar malament si retrospectivament tothom recorda més la gent que va liderar la trobada que no el Poder de Déu present en la mateixa.

De que Ens Mentim Per No Perdre Allò que Més Estimem

L'home es mentirà a sí mateix sobre la seva realitat i principis ètics i moral si i només si la mentida que abraça és allò que li permetrà tenir allò que vol, perquè l'arrel del seu problema es manifesta a través d'un Ego incurvatus in se.

Per això a la Paraula, l'home en rebel·lió amb Déu és fill del Diable, perquè Aquest és el Pare de la mentida.
L'home enemistat amb Déu viu una vida de mentida.

De que la Fortalesa Rau en Veure la Nostra Feblesa...

Tell you what. I used to get the people jumpin' and talkin' in tongues, and glory-shoutin' till they just fell down and passed out. An' some I'd baptize to bring'em to. An' then, d'you know what I'd do? I'd take one of them girls in the grass, an' I'd lay with her. Done it ever' time. Then I'd feel bad, an' I'd pray, but it didn't do no good. Come the next time, them an' me was full of sperit, Id' do it again. I'd figgered out there wasn't no hope for me, an' I was damned ol' hypocrite. But I didn't mean to be.
John Steinbeck, The Grapes of Wrath

21 Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal.
22 Si segueixo la raó, m'agrada de complir la llei de Déu,
23 però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner:
és la llei del pecat que porto dintre meu.
24 Que en sóc, de dissortat!
¿Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort?
Romans 7:22-24

Qui no s'identifiqui amb això, encara no ha vist l'albada...

Pregària, Thomas Merton

Déu Senyor, no tinc idea cap a on vaig.
No veig el camí devant meu.
No puc saber amb certesa on acabarà.
Tampoc no em conec a mi mateix, i el fet de creure que t'estic seguint no vol dir que realment ho estigui fent.
Però crec que el desig de complaure't sí que et complau.
I espero tenir aquest desig en tot el que faig.
Espero també no fer res fora d'aquest desig.
Sé que si faig això em guiaràs perl camí correcte, encara que no sàpiga res sobre ell.
Per tant, confiaré en Tu sempre, encara que pugui semblar perdut a la vall de la mort.
No tindré por perquè ets sempre amb mi, i mai no deixaràs que afronti els perills tot sol.
Thomas Merton

De Veure el que És en el Nostre Camí

Al Llibre IV del Adversus Haereses d'Ireneu de Lió llegeixo:

La Glòria de Déu es l'home viu, mentre que la vida de l'home és la visió de Déu.

El seu punt em sembla que seria aquest: Déu manifesta la Seva Glòria en la nostra vida, i el centre de la nostra vida és veure a Déu.

I això em recorda a una de les beneurances,

8 »Feliços els nets de cor perquè ells veuran Déu.
Mateu 5:8

Quan un reconeix que Déu és darrera de tot, és capaç de veure'l fins en les coses més petites.
Darrera allò bo i dolent era Déu, proveïnt-me en això, consolant-me en allò, però mai sol, sempre en Jesús.

El cristià és aquell per tant, que veu les coses tal com són, perquè la Providència o cobreix tot.

En certa manera es podria dir que vivim en una contínua Transfiguració, perquè Jesús ens mostra la Realitat.
Ara, podem veure a Déu darrera totes les coses no perquè Jesús hagi retirat el vel que amaga Déu sinò perquè Jesús ha retirat el vel que cobria els nostres ulls.
Per fe podem veure les coses que no són com si fossin, i les que són tal com són, i en veure a Déu en Jesús darrera de tot, som transformats a la seva mateixa imatge [...] per l'Esperit.

La memòria de la Presència de Déu ens permet recordar el propòsit en allò que fem i no fem, d'aquí les paraules de Pere,

19 A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors.
2 Pere 1:19

Les Paraules de Déu, la certesa de la Seva Presència en nosaltres i en les coses al nostre voltant empenyen en la nostra santificació, en el nostre moldejament a imatge de Jesús perquè fem camí per la fe, sense veure-hi, però la fe ens permet veure allò invisible als ulls.

Dels Darrers Dies

1 Ja saps que en els darrers dies vindran temps difícils.
2 Timoteu 3:1

Els darrers dies no són un punt fixe i llunyà al final dels temps, sinò un present continu que es mou cap al final dels temps.
És a dir, els darrers dies fa referència a tota la Biblia perquè tota la Paraula o els anticipa o els descriu.

Cert, tota la Biblia és el desenvolupament i progressió d'una història que apunta a un futur, tot allò escrit parla profèticament, o es mou cap a, o anticipa aquest final: la Re-generació de totes les coses en el Mesíes de Déu que és Déu.

Per això diem que l'Antic Testament és tipològic, perquè les ombres de l'Antic són tipos de l'antitipus que ha de venir -Jesús- i que l'Antic no és altre cosa que una revelació pre-encarnada que anticipa la vinguda, consumació i Glorificació còsmica (Cels i terra) del Mesíes de Déu que és Déu.

Des de la resurrecció de Jesús els dos móns -l'espiritual i el físic- coexisteixen.
Per una banda allò espiritual ha entrat al món en la forma de l'Esperit habitant al cor dels deixebles de Jesús, i per l'altre, el cos físic de Jesús habita al Paradís en espera de la Re-generació de totes les coses.

Els darrers dies són ara de la mateixa manera que ho van ser fa dos mil anys.

Ara som al bell mig d'aquesa història.
L'església -el Poble de Déu- és escatològica, un anticipi, un llampec del final gloriós.
Per molt que la meva vida sigui un desastre, plena de patiments o decebedora, Déu ha orquestrat la meva redempció i els meus afers per tal que es moguin cap a la fita de glorificar a Jesús als Nous Cels i Nova Terra.

El meu destí ja no em pertany perquè el Destí de Jesús ha esdevingut el meu en comprar-lo i pagar-lo amb la seva vida, mort, resurrecció i exaltació.
I això és en el fons la Història...

De que una Cosa Porta a l'Altre i l'Altre Fa la Cosa

Si ets teòleg, pregaràs veritablement.
I si pregues vertablement és perquè ets un teòleg.
Evagri el Solitari (natural de Pontus)

De l'Adoració que Complau al Senyor al Tabernacle de Puresa

1 El Senyor va dir a Moisès: --Vés a trobar el faraó i digues-li: "Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus:
Deixa sortir el meu poble perquè m'adori.
Èxode 9:1

Quan Moisès li diu a Faraó 'Deixa sortr al meu poble, per tal que m'adori' al desert, no diu pas una excusa per tal de poder aconseguir la veritable intenció de Déu: que Israel rebi la seva terra promesa.

És a l'inrevès, la terra promesa és un reflex d'allò que va passar al desert, reflex al mateix temps del Propòsit primer de Déu.

Què vull dir amb tot això?
Que Israel va al desert per tal d'adorar a Déu d'acord al Propòsit Primer, és dir, que Israel va al desert per tal d'adorar al Senyor, tal com Déu volia ser adorat: enmig del Seu Poble, en un espai físic de puresa.
Correcte, Déu es va haver de retirar del món tal bon punt el pecat va entrar al món perquè de la mateixa manera que allà on hi ha llum no pot haver-hi ombra, allà on hi ha Déu no pot haver-hi pecat.
Aquesta és la raó per la qual Déu insisteix tant en la necessitat de purificar el tabernacle:
Serà l'espai on Ell habitarà...

9 »Acabat pren l'oli de la unció santa i ungeix el tabernacle i tot el que hi ha dins.
Consagra'l amb tots els seus accessoris, i tot quedarà consagrat.
10 Ungeix també l'altar dels holocaustos amb tots els seus accessoris; consagra l'altar, que serà Santíssim.
Èxode 40:9

Cert, el Propòsit de Déu és habitar al món entre els éssers humans, la Seva imatge, governar el món a través dels éssers humans, la Seva imatge, i donar-se a conéixer al món mitjançant els éssers humans, la Seva imatge.
La Creació és un Temple on adorar al Seu Creador, perquè tot Temple no és altre cosa que una confluència de les dues esferes: la física i la espiritual, d'aquí que Jesús fos el 'veritable Temple'.
Ara, això volia el Senyor que fos el món, i això és el que será un cop es produeixi 'la Re-generació de totes les coses'.

És per aquesta raó per la qual el Senyor promet re-fer els Cels i la Terra, re-crear un nou Gènesis per tal que tot sigui com 'en el Principi', quan Déu i la Seva imatge vivien en Comunió (Comú-Unió).

Això tindrà lloc a la Parousia, quan els Cels i la Terra seran des-fets, seran re-fets.
I això trobem a Èxode 40, quan Israel aixeca un microcosmos, un petit tros de futur portat al present, una ombra de la realitat, ja que la Comunió no és total, només un anunci del que vindrà.

La tenda representa allò que el món ha sigut cridat a ser: un espai físic on la Shekinah de Déu habita, el Temple de Déu.

I dic representa perquè la tenda del tabernacle és només una llambregada del Propòsit final: la fusió d'allò terrenal amb allò espiritual, el Cel a la Terra, una fusió que és con-fusió, ja que en el futur un espai serà indestriable de l'altre.

El cristià és l'home-tabernacle i l'església el poble-tabernacle.
Tot cristià és un tabernacle físic on habita l'Esperit de Déu, d'aquí que l'església sigui la comunitat enmig de la qual sojorna l'Esperit de Déu.

I si algú no té l'Esperit de Déu, no és d'Ell...

Per tant, Déu no està oferint una excusa quan diu el que diu, sinò que està re-velant com vol ser adorat, és dir, a una Terra Promesa transformada, on allò físic i allò espiritual co-habitaran gràcies a aquella acció poderosa amb què Ell sotmetrà a si mateix totes les coses, i les purificarà per tal que la imatge visqui en Comunió amb el seu Creador.

De que Sense Confessió, No Hi Ha Esperit...

38 Després d'això, Josep d'Arimatea, que era deixeble de Jesús però d'amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l'autorització per a treure el seu cos de la creu.
Pilat hi va accedir.
Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús.
Joan 19:38

La lliçó em sembla evident.
Si no confesses públicament la teva fe en el Senyor que ressucita dels morts, tot el que rebràs serà un cos mort...